- Cicle
- Cicle: Angle de visió: 143º
- Artista
- Simon Starling
- Dates
- —
- Comissariat
- Montse Badia
Simon Starling (Epsom, Anglaterra, 1967) basa el seu treball en una intensa recerca que inclou viatges constants, minucioses investigacions i l’establiment de connexions entre llocs, objectes i circumstàncies històriques i culturals. Acostuma a contraposar metafòricament i literalment estructures i dinàmiques i conclou amb processos que impliquen la transformació d’un objecte o una substància en una altra de diferent, de manera que s’evidencien insospitades relacions entre elements que a priori semblaven dispars.
Sovint els seus treballs impliquen processos i esforços que semblen desproporcionats en relació amb la finalitat que persegueixen. A Kakteenhaus /Cactus House (Portikus, Frankfurt, 2002), va transformar l’espai d’exposicions en un gran hivernacle per a un cactus que ell mateix va portar del sud d’Espanya. Les condicions ideals de temperatura i humitat que el cactus necessitava per sobreviure les proporcionaven el motor d’un cotxe que es trobava dintre de l’espai d’exposicions i que estava unit, per una extensió de tubs i cables, a un Volvo vermell situat a l’exterior de Portikus.
Altres treballs posen de manifest aspectes relacionats amb les nacionalitats, les fronteres i la forma en què es defineixen els valors culturals. Així, a Rescued Rhododendrons (2002), l’artista va transportar set plantes de rododèndron des del nord d’Escòcia (on ara és considerat perniciós per a l’equilibri mediambiental) fins al sud d’Espanya, en un procés que reverteix la introducció d’aquesta planta, a la Gran Bretanya al segle XVIII, precisament des d’Espanya.
A Flaga (1972-2000), (2002) Simon Starling utilitza la customització, el procés de transformar la producció d’objectes en massa en objectes únics. L’artista va conduir un Fiat 126 de color vermell fabricat a Torí fins a Cieszyn, a Polònia, on va fer substituir parts de la carrosseria original per unes altres fabricades a Polònia. Així, va exemplificar, de la manera més artesanal i complicada possible, no solament els moments de la història política i industrial compartida per Itàlia i Polònia, sinó també els processos de globalització que impliquen la recerca de nous mercats i mà d’obra més barata.
En altres treballs del Simon Starling són també constants les referències al moviment modern, i al fracàs de les seves utopies, en un intent de reintroduir aquell impuls ideològic en el moment actual. L’artista crea rèpliques artesanals, fetes a partir de materials trobats, de làmpades (Home-made Henningsen, PH5, 2001) i altres objectes, ideats originàriament per millorar democràticament l’entorn vital i que amb el temps s’han convertit en exclusius objectes de col.leccionisme.
Exposition, el projecte que Simon Starling ha desenvolupat específicament per a l’Espai 13, contraposa la tecnologia contemporània més capdavantera amb els desenvolupaments del moviment modern, tot prenent com a referència l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, que va ser un veritable aparador per mostrar la tecnologia i el disseny alemanys d’aquell moment i que va incloure uns magnífics dissenys d’exposició creats per Lilly Reich.
El punt de partida d’Exposition és un metall preciós, el platí, que es troba present a l’Espai 13 en dues formes diferents. Les fotografies, que pengen a la paret i mostren imatges del disseny creat per Lilly Reich per a l’exposició d’enginyeria alemanya de l’any 1929, s’han elaborat a partir del procés d’impressió fotogràfica amb platí, mètode molt utilitzat entre els anys 1860 i 1920. La il.luminació d’aquestes fotografies és produïda per una cèl•lula de combustible d’hidrogen. El platí és també una part essencial d’aquest revolucionari generador d’energia, atès que actua de catalitzador per a la reacció entre l’hidrògen i l’oxígen, que resulta en la producció de corrent elèctric i aigua.
Ambdòs elements, fotografies i generador, es troben separats per un envà lleugerament corbat de vidre fumat, el disseny del qual és una referència directa, o més ben dit, una apropiació dels dissenys fets per Lilly Reich per a Barcelona. A l’Espai 13, el vidre actua de mirall translúcid, en la distorsionada superfície del qual les dues parts de l’exposició es fusionen visualment.
D’aquesta manera, les contradiccions de dos moments històrics i geogràfics conflueixen i es contraposen: d’una banda, el fracàs de les utopies del moviment modern, l’estètica del qual arriba als nostres dies deslligat de l’impuls ideològic que la va generar, i, de l’altra, les actuals dificultats d’implementació de les tecnologies més revolucionàries (les formes alternatives de generació d’energia) degudes, en part, a l’elevat cost del platí, un dels components necessaris perquè funcionin.
El títol Exposition fa referència no només a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, sinó també a les exposicions de les innovacions tecnològiques i a la mateixa exposició de Simon Starling que posa de manifest les contradiccions del moviment modern i també les del present. Amb les seves minucioses investigacions i sorprenents juxtaposicions, Starling obre tota una via d’interrogació entorn dels valors culturals, en relació amb el passat i el nostre present.
Montse Badia
Abril de 2004
Amb la col.laboració de:
Abelló Linde, Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Ballard, Cricursa, Daimler Chrysler, 31 Studio
Agraïments:
Ferran Figuerola, Andreas M. Kaufmann, Maria Mena, Thomas Neubauer i Galeria neugerriemschneider, Berlín
