Observa

Com va començar Joan Miró?

El punt de partida d'aquesta obra és una peça de fang plana més o menys rectangular, de 80 x 50 cm, treballada per ambdues bandes. Si tens per casa un paper d'aquesta mida, te'n podràs fer una idea. En aquesta obra de Miró una cara mostra un disseny ben perfilat amb uns components fàcils d'identificar, mentre que l'altra és més rugosa i abstracta.

Com que és una superfície plana, hi podem pintar a sobre. Però, a més, com que el fang és tou, podem fer-hi pressió amb el dit o amb algun estri i deixar-hi marques. També hi podem dibuixar fent solcs o bé sobreposar-hi fang per obtenir relleu.

Mira l'obra

En aquest cas, com que l'obra té dues cares, hauràs de decidir si vols anar passant de l'una a l'altra o bé mirar-ne primer una i després l'altra.

• De l'una a l'altra: Prova d'imaginar que no hi ha res encara, que tenim una peça de fang sense treballar. Les imatges, posades l'una al costat de l'altra, fan l'efecte d'un mirall. Fixa't ara com n'estan de plenes o de buides i quina de les cares té més color. Compara els colors de l'una i de l'altra: quins colors podem veure a les dues cares? Hi ha alguna forma que es repeteixi a totes dues cares, ja sigui amb el mateix color o amb un altre?
• Primer una i després l'altra: Què és el primer que et ve al cap quan mires la imatge de l'esquerra? Ara mira-la a poc a poc i prova de trobar un sentit a cada element. Posa atenció a les formes rodones i observa com estan disposades. Fixa't només en el color blanc. Quins elements d'aquest color es repeteixen i què representen per a tu? Ara mira la imatge de la dreta. A diferència de l'anterior, més polida, aquesta mostra tota mena d'accidents, com ara rascades o talls. També hi ha l'empremta d'un element natural. La veus?
• T'has adonat que la peça està trencada i reparada? De fet, és una peça de ceràmica, que és el nom d'una tècnica artística. En què consisteix? La peça feta d'argila es fica dins d'un forn a una temperatura molt alta, uns 1.000 graus. D'aquesta manera, s'endureix i es torna molt més resistent, però pot passar que es trenqui.
• Totes les obres ens expliquen una història. Quina història creus que ens explica Miró aquesta vegada?

Vols saber quin títol li va posar Miró?

Fes clic aquí.

Fes un quadre de fang

Normalment ens imaginem un quadre com una pintura damunt d'un paper o d'una tela, posada dins d'un marc i penjada a la paret. Però realment cal que fem servir pintura (o només pintura), que el quadre estigui emmarcat i penjat, i que el suport sigui un paper o una tela?

Per què no provem de fer un quadre amb fang?

1. Agafa una pastilla de fang i aplana-la damunt d'una taula o a terra. Procura que tingui una mica de gruix (per exemple, d'un dit).
2. Tria coses no gaire grosses. En tot cas, sempre més petites que la mida del fang un cop aplanat.
3. Abans de treballar directament el fang, pots tallar un paper de la mateixa mida i fer-hi proves fins a trobar una composició que t'agradi.
4. També pots afegir-hi color.
5. No cal fer servir gaires objectes ni tampoc omplir-ho tot. Una bona composició no és la que té més coses, sinó la que les té ben disposades.
6. Quan tinguis decidida la composició, mira de traspassar-la al fang.
7. Una cosa interessant! Com que el fang és tou, si hi fem pressió amb un objecte i després el retirem, ens hi deixarà l'empremta.
8. Si vols, també pots fer servir fang per dibuixar, sobreposant-lo. D'aquesta manera, la teva peça tindrà relleu.
9. Deixa que s'assequi bé, i ja ho tens. Pensa un bon títol!

Material: fang, pintura, objectes.