En els seus inicis, a través del dibuix, Paul Klee va examinar minuciosament el seu entorn. Comprendre el moviment, el ritme i els processos de creixement de la natura va fonamentar, posteriorment, la seva teoria de la composició pictòrica.

Però Klee també afirmava que el diàleg amb la natura no s'establia, únicament, per via òptica, sinó que «l'artista és millor que la càmera fotogràfica més subtil [...]. És tant una criatura de la terra com de l'univers». L'artista, doncs, ha de pintar en un estat en què sigui capaç de percebre aquesta doble condició.

«Paul Klee, els sentits i la natura» és un recorregut multisensorial per acostar-nos a l'obra de l'artista a través dels sentits: llegirem els seus escrits, escoltarem la música que ell estimava i interpretava, explorarem amb els sentits elements naturals i resseguirem amb els dits algunes reproduccions dels seus dibuixos.