Montjuïc és un entramat de camins, senders i corriols que han travessat la muntanya des de temps antics. Assentaments ibers i romans, masies fortificades, pedreres, camps de blat, vinyes i horts, ermites i capelles així com nombroses fonts s’han assentat al llarg del temps als peus dels camins que creuaven la muntanya.

Ara us proposem recuperar alguns d’aquests camins per descobrir la muntanya de Montjuïc i arribar a la Fundació Joan Miró a peu. És una oportunitat per gaudir de l’art i la natura des del principi del vostre itinerari.

El diamant somriu al crepuscle. Joan Miró, 1947

Camí del Teatre Grec

Camí d’interès botànic

Si us interessa la botànica o la geologia, aquest és el vostre camí. Aquí hi podreu contemplar exemplars interessants i únics com l’Erythrina falcata, la Lagunaria patersonii o, els roserars de Banskia o l’antiga pedrera Machinet que tanca el Teatre Grec.

• Temps: 8 minuts des de la porta dels jardins fins a la Fundació / 20 minuts per fer el camí explorant
• Accessibilitat: Tot i que els Jardins del Teatre Grec tenen rampes i un ascensor, l’escala del Generalife fins a la Fundació no és accessible per a cotxets i cadires de rodes.
• Serveis: Hi ha una font d’aigua potable, bancs i una zona per aixoplugar-se, en cas de mal temps, al Pavelló de la Música.

Camí de la Satalia

Camí d’interès històric

Si voleu trepitjar la història per l’Antic Camí de València, pugeu a la Fundació per aquí. Un camí per perdre’s pels carrerons que s’enfilen per les antigues pedreres de la zona i descobrir, entre bellaombres i acàcies, les restes de la Font de la Satalia.

• Temps: 10 minuts des del carrer de Margarit amb Passeig de l’Exposició / 25 minuts si pugeu pausadament contemplant la vista de Barcelona i exploreu l’entorn.
• Accessibilitat: Camí d’escales no accessible per a cadires de rodes i cotxets.
• Serveis: A la part alta del camí trobareu els Jardins Joan Prats, amb una zona de pícnic i una font d’aigua potable.

Camí del botxí

Camí d’interès popular

Descobriu una muntanya inèdita i salvatge, hereva de les hortes regades amb l’aigua de les fonts, pous i basses que esquitxaven la muntanya. Es el camí dels berenadors, lloc d’esbarjo popular on servien aigua fresca a l’ombra de les figueres i garrofers, on la música i el ball eren els protagonistes.

• Temps: 13 minuts des del Passeig de l’Exposició / 25 minuts si pugeu pausadament contemplant la vista de Barcelona i explorant l’entorn.
• Accessibilitat: Camí sense escales, però amb terreny molt irregular.
• Serveis: A la part alta del camí trobareu els Jardins Joan Prats, amb una zona de pícnic i una font d’aigua potable.

Camí dels Jardins de Laribal 

Camí d’interès paisatgístic-històric

Si voleu evadir-vos en un escenari especial, aquest és el camí indicat. Podreu descobrir racons amagats recorrent les rampes, escaletes i corriols entre les cascades i sortidors d’aigua que reguen les espècies mediterrànies, exòtiques i centenàries més fantàstiques de la muntanya.

• Temps: 14 minuts des del final del carrer Lleida / 35 minuts per fer el camí explorant.
• Accessibilitat: Jardins amb escales i rampes per poder recórrer-lo sencer.
• Serveis: Hi ha fonts d’aigua potable, bancs i serveis públics annexos al xalet de la Font del Gat.

Història dels camins de Montjuïc

Fa més d’un segle, Montjuïc, en gran part sense vegetació, era l’atracció de les classes populars que pujaven a la muntanya buscant l’aire pur i net que no hi havia en una ciutat atapeïda, fosca, sorollosa i bruta. A peu o en carro, veïnes i veïns de la ciutat hi accedien en família, buscant els indrets ombrívols i frescos que hi havia al voltant de les nombroses fonts i altres indrets que van esdevenir espais de trobada i lleure.

Els espais d’esbarjo eren nuclis de cultura: el ball, les cançons, el teatre, la gastronomia, el joc o la literatura eren els protagonistes; de la mateixa manera els arbres, les flors, les fruites, els ocells, l’aigua, el sol, els insectes o les pedres eren part de l’escenari.

Alguns d’aquests camins històrics han desaparegut, d’altres han canviat el seu traçat, però n’hi ha que encara perduren mantenint l’atmosfera del passat i ens conviden a redescobrir-los i gaudir-ne des d’una mirada actual.