Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) reconstrueix el paper cabdal que va tenir el grup d'artistes i intel·lectuals ADLAN (Amics de l'Art Nou) en la introducció de la modernitat a la Barcelona republicana dels anys trenta. Mentre que a les grans ciutats d'Europa les avantguardes gaudien del suport de la crítica i dels col·leccionistes, aquí la modernitat va necessitar l'empenta d'un grup entusiasta que volia regenerar la cultura catalana i que va prendre Joan Miró com a estendard en la promoció de l'"art nou".
L'exposició presenta els documents i materials del gran arxiu d'ADLAN, conservat en diversos centres públics i privats, principalment als arxius del COAC i de la Fundació Joan Miró. La figura d'Adelita Lobo, secretària d'ADLAN, va ser fonamental en la documentació i preservació del material d'aquest arxiu: invitacions, quaderns o cartells es converteixen en objecte de memòria i permeten recrear el paper clau que va tenir el grup en la construcció de la modernitat a Catalunya, organitzant més de cinquanta actes de totes les disciplines artístiques -pintura, arquitectura, música, dansa, circ, fotografia, cinema, etc.
També es presenta una selecció d'obres de les cinc exposicions efímeres que Miró va presentar a Barcelona amb l'objectiu que els socis del grup cultural poguessin conèixer en primícia les peces que després viatjarien a París, Nova York o Zuric. Aquestes mostres, obertes només als socis d'ADLAN, servien a l'artista de laboratori o de preescenari i posen de manifest el caràcter experimental de la seva obra i la seva persistent col·laboració amb els associats del grup.
La conservació dels documents exposats ha estat clau per poder recrear els llocs, els esdeveniments i els personatges que van fer possible aquesta regeneració del concepte de cultura moderna; algunes d'aquestes persones, de la petita burgesia catalana, són Joan Prats, Josep Lluís Sert, Adelita Lobo, J. V. Foix o Sebastià Gasch, entre d'altres. La influència d'ADLAN es va estendre entre els artistes, arquitectes, escriptors i músics de Barcelona, sobretot en els anys de la postguerra i en la dècada del 1970. L'estreta connexió entre ADLAN i el GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) va forjar una comprensió de la modernitat lligada al racionalisme arquitectònic i al surrealisme visual i és on es troba, al mateix temps, l'origen de la creació de la Fundació Joan Miró.
La mostra s'inclou dins la sèrie Miró Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l'obra de Miró a partir del fons de l'Arxiu de la Fundació.
Amb la complicitat de New York University, Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Museu Picasso de Barcelona.
La conservació de la col·lecció i la seva presentació compta amb el suport generós i continuat de la Fundació Vila Casas.
L'Arxiu de la Fundació Joan Miró: consciència i responsabilitat d'un llegat
Disponible a la MiróShop
Consulteu els materials de premsa
Amb la col·laboració de:
La Barcelona del GATCPAC. Itinerari per l’arquitectura d’avantguarda és un recorregut per Sant Gervasi que permet descobrir l’evolució de l’arquitectura al llarg del segle XX i posar-la en relació amb els esdeveniments més importants succeïts en l’àmbit polític, social, cultural i artístic a Barcelona.
sobre "La Barcelona del GATCPAC. Itinerari per l’arquitectura d’avantguarda"
Taula rodona centrada en la consideració social de la dona i el desenvolupament de la seva activitat professional durant la II República i la Guerra Civil espanyola. En el marc de les exposicions Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), a la Fundació Joan Miró, i Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino, a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Coincidint amb l’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), us proposem una edició especial de Famílies creatives basada en aquest conjunt d’obres de Miró fetes amb la tècnica del pochoir o estergit. Com a complement, proposem que munteu una petita mostra a casa (al rebedor, al menjador, en una habitació...), que feu una invitació i que hi convideu a qui vulgueu a visitar-la.
Les reproduccions impreses d’obres d’art són, així, un exemple d’art integrat a la vida quotidiana i de democratització de l’art. Si hi penseu, segurament teniu reproduccions d’obres d’art a casa vostra, com ara postals, cartells o làmines. Us proposem que compartiu a les xarxes fotografies d’espais o racons de casa vostra on tingueu «exposats» cartells o postals que reprodueixen obres d’art famoses, amb l’etiqueta #MiróADLAN.
Nou museus ofereixen una activitat de contacontes amb dones vinculades a la història, les col·leccions o el contingut d’aquests museus com a protagonistes. Enguany, el cicle de contes Petites històries, grans dones torna a ser virtual. A la Fundació Joan Miró, la protagonista serà Adelita Lobo, gestora cultural, secretària, tresorera i responsable de l’arxiu del grup ADLAN (Amics de L’Art Nou).
Performance de l’artista Ivo Sans, durant una jornada laboral de 7 hores, acompanyat de tres col·laboradors en el marc del cicle Sampler Sèries de L’Auditori de Barcelona, dedicat a les músiques de nova creació.
Els comissaris de l’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), acompanyats per Anne Umland (MoMA) i Marko Daniel (Fundació Joan Miró), faran un col·loqui d’una hora de durada sobre el lloc que ocupa Joan Miró en la història de l’art modern, el seu paper en la promoció de l’art nou a Barcelona i Nova York, els espais on es va exhibir la seva obra durant la dècada del 1930 i la importància dels arxius (personals i institucionals) a l’hora de situar les relacions entre els artistes i els contextos locals en què produïen i exposaven els seus treballs.
sobre "Joan Miró, l’art modern i els llegats dels arxius històrics (d’art)"
La Fundació Joan Miró participa al cicle Per amor a les arts amb propostes afins a la seva programació. Aquesta sessió, que s’emmarca en l’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), podria haver estat programada pels integrants d’ADLAN (Amics de l’Art Nou), fascinats -com bona part de la intel·lectualitat europea de l’època- pel cinema dels orígens.
