La visita a la Fundació Joan Miró és una forma de connectar l’art amb la natura.

«Tot ve sol, com el ritme de la natura. Amb tota naturalitat, sense forçar-ho.»
Joan Miró

La natura ha estat sempre a l’origen de la creació de Miró i també un element clau en la concepció de la Fundació. Joan Miró i Josep Lluís Sert -arquitecte, amic íntim de l’artista i responsable del projecte- van escollir Montjuïc com a emplaçament perquè imaginaven un edifici integrat en la natura i enmig d’una vegetació que entrava al museu i en formava part.

I així és la Fundació Joan Miró, un museu on l’art i la natura s’imbriquen entre ells. Des del Pati de l’Olivera, el cor de l’edifici, es pot veure el parc de Montjuïc a una banda i la ciutat de Barcelona abraçada per la muntanya de Collserola a l’altra. El Pati del Garrofer ofereix un espai de repòs exterior dins del museu, i el Pati Nord, una visió sobre la ciutat amb l’escultura Estudi per a un monument (Lluna, sol i una estrella) en primer terme. Les terrasses ens permeten contemplar els patis, la vegetació de Montjuïc que envolta l’edifici i les escultures de Miró que són part del paisatge. Un itinerari lliure, d’observació de la natura dins del recorregut del museu i de contemplació de l’entorn.

Els arbres de la Fundació Joan Miró tenen un simbolisme atemporal: el xiprer és símbol de benvinguda i d’hospitalitat; l’ametller, del renaixement de la natura; l’olivera és signe de longevitat, de resistència i de renovació; i el garrofer s’associa a la fertilitat. Per Miró, un arbre «té una ànima, un esperit», no és tan sols un tronc amb branques i fulles.

La muntanya de Montjuïc és el gran parc urbà de Barcelona, un jardí de jardins que actua com un dels pulmons de la ciutat. Ben connectada amb transport públic, també té un entramat de camins que permeten arribar a la Fundació Joan Miró a peu des de diversos punts de la ciutat (el barri del Poble-sec, el Paral·lel, la plaça d’Espanya, entre d’altres) i descobrir l’entorn natural que la rodeja. Anar a la Fundació caminant és una manera de gaudir del binomi art i natura des de l’inici del trajecte.

«Quan veig un arbre, per exemple un garrofer, sento que l’arbre em parla. Té ulls. Hi pots parlar.»
Joan Miró