Arxius de veu lliure - Blog Fundació Joan Miró

23_10_2019

Berta Jardí

Cavalls i automòbils

L’any 1918, Joan Miró va pintar un retrat del seu amic Heribert Casany. Berta Jardí rescata de l’oblit el personatge d’Heribert a la seva novel·la L’home del barret (Univers, 2019) i desvela la història que s’amaga darrere el quadre.

Per al blog de la Fundació, l’autora ens descobreix el periple extraordinari que va fer el quadre, des que el va pintar Miró fins a exposar-se al Kimbell Art Museum de Fort Worth (Texas). El viatge de l’obra, envoltat de cavalls i automòbils, està misteriosament connectat amb la vida del personatge retratat.

Continua llegint

25_07_2019

Amanda Bassa

Praça Getulio Vargas

L’arquitecta Lina Bo Bardi, a qui la Fundació Joan Miró va dedicar una exposició sobre la seva forta connexió amb el dibuix, concebia els seus projectes com espais accessibles per a tothom, plens de natura i de vida. Les seves aquarel·les d’escenes urbanes també són plenes de vida quotidiana, com la peça que il·lustra l’atmosfera de la Praça Getulio Vargas de Rio de Janeiro l’any 1946. Amanda Bassa es capbussa en aquesta imatge i en els sons que l’acompanyaven a l’exposició per crear un text literari que juga amb els mons paral·lels de dins i de fora de l’aquarel·la.

Continua llegint

19_12_2018

Susana Carnicero

Ceci est la couleur de mes rêves

Susana Carnicero és llicenciada en Belles Arts i ha cursat el postgrau d’Estudis Mironians. La seva fascinació pel color com a matèria és el punt de partida d’una descripció personal i subjectiva en què una taca de blau sobre un fons blanc la porta a fer un recorregut pel simbolisme d’aquest color a través de diferents autors.

Continua llegint

19_09_2018

Dolors Bramon

Cicatrius i reparacions

En aquest article, Dolors Bramon, historiadora i doctora en Filologia Semítica, fa una mirada històrica al conflicte —la mal anomenada convivència— entre les diferents cultures de l’Estat espanyol. L’autora es qüestiona l’honestedat del sentit de multiculturalitat i reclama la necessitat de reparar greuges històrics. Com a l’obra de Kader Attia, per Dolors Bramon les cicatrius són un clam contra l’oblit.

Continua llegint

19_07_2018

Agustín Fernández Mallo

La (im)possibilitat d’una illa

Com els camps de força que mantenen unides les partícules en els àtoms, les connexions aparentment allunyades entre narratives i individus es converteixen, de vegades, en reflexions afins. És el cas de la trobada fortuïta entre l’aïllament, tema principal de La possibilitat d’una illa, i el fil de pensament que Agustín Fernández Mallo teixeix subtilment en aquest nou article per al blog.

Agustín Fernández Mallo, físic i escriptor establert a Palma i autor, entre d’altres obres, de la trilogia Nocilla Dream, Nocilla Experience i Nocilla Lab, forma part del panorama actual de la literatura i de l’art contemporani. La seva darrera novel·la és Trilogía de la guerra.

Continua llegint

11_05_2018

Oriol Canosa

La balada del Clot de la Mel

L’auca és un gènere literari de pretensions humils però molt arrelat a la cultura popular a Catalunya. «Cal trobar la poesia commovedora que hi ha en les coses més humils», deia Miró. Amb motiu del projecte Beehave i coincidint amb la intervenció La Grieta d’Alfonso Borragán,Jordi Sunyer i Oriol Canosa ens proposen La balada del Clot de la Mel, una auca de to informal que reivindica l’apicultura urbana.

Jordi Sunyer (il·lustració) i Oriol Canosa (text) són autors de literatura infantil. Junts han publicat La casa del professor Kürbis (Baula), Apa, et penses que ens ho creurem? (Cruïlla) i EicTu XicMano, el pirata del Delta (Pebre Negre).

Continua llegint

05_03_2018

Cristina Masanés

«Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla

Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.

Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.

Continua llegint

23_10_2017

Vicky Benítez

El jardí no existeix, és una il·lusió

Aquests dies, a la Fundació Joan Miró hi creix un jardí diferent, un jardí pensat per l’artista Pep Vidal perquè les abelles i els insectes pol·linitzadors tinguin el seu espai, sense límits ni condicions. Arran d’aquest projecte, Vicky Benítez, graduada en Belles Arts i jardinera de professió, ens ofereix una mirada nostàlgica a un món perdut, desnaturalitzat, en què impera l’artifici dels jardins organitzats sobretot segons criteris estètics. Vicky Benítez reclama la cura del jardí amb l’atenció conscient de qui cuida no el cos sinó l’ànima i reivindica els horts urbans com espais de cohesió social on la naturalesa (humana i no humana) pugui créixer i desenvolupar-se amb llibertat.

Continua llegint

07_09_2017

Jordi J. Clavero

L’objecte perplex

Als anys noranta, el crític i comissari francès Nicolas Bourriaud va establir les bases del concepte d’art relacional al seu assaig Esthétique relationnelle (Les presses du réel, 1998). Segons la teoria de Bourriaud, l’obra es presenta «com una “durada” que ha de ser viscuda, com una obertura al diàleg il·limitat».

En aquest context, en què es prioritza la relació del públic amb l’objecte artístic, Jordi J. Clavero, cap del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró, reflexiona sobre el concepte d’obra d’art i la seva constant mutació, lligada a les experiències personals viscudes per cada visitant.

Continua llegint

14_07_2017

Anna Fabra Raduà

Art per a les properes generacions

El LACMA (Los Angeles County Museum of Art) és un cas d’estudi de museu que s’ha obert al públic jove i a la comunitat local i que ha prioritzat l’experimentació i l’aprenentatge col·lectiu. El seu programa Arts for NexGen ha tingut un fort impacte en un entorn socialment molt divers.

Anna Fabra, gestora cultural, fundraiser i consultora independent, s’ha sentit especialment atreta per aquest cas. Viu a Los Angeles i és visitant habitual del museu. Més enllà de l’experiència com a usuària, ha volgut aprofundir en les raons de l’èxit del projecte i plantejar-se com es podria traslladar una experiència similar al context barceloní.

Continua llegint

26_05_2017

Antoni Hervàs

La festa espacial

L’artista Antoni Hervàs va rebre l’encàrrec de la Fundació Joan Miró de preparar una jornada familiar al voltant de l’autogestió, amb motiu de l’exposició amb el mateix títol comissariada per Antonio Ortega, que repassa les pràctiques artístiques do-it-yourself, des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Hervàs explica el procés de concepció i creació de «La festa espacial» i els vincles de l’activitat amb les pràctiques artístiques autogestionades, des de la idea original fins a la vivència de la jornada amb els participants. La Fundació està desenvolupant una línia d’activitats per a les famílies ideades per artistes i aquesta és una de les experiències més recents.

Continua llegint

17_02_2017

Equip de redacció i Fina Alert

Cruïlles, una correspondència

«“Has somiat alguna vegada amb Miró?” La primera pregunta que ens van formular els participants del Susoespai semblava una pregunta fàcil, poc compromesa, però en el fons sacsejava de ple els fils invisibles que ens havien de vincular —potser— amb ells.» El projecte Cruïlles ha estat una oportunitat per formar part d’una acció participativa conjunta: un intercanvi de correspondència escrita entre els treballadors de la Fundació i els participants del Susoespai.

Continua llegint

07_11_2016

Àlex Hinojo

Miró, Viquipedista

Miró no parlava de pintura, perquè deia que no interessava. Per ell la pintura era un mitjà d’expressió de l’esperit, que és l’únic que ha d’interessar. Al meu entendre, la Viquipèdia —com a enciclopèdia— és també només una eina, una eina que em serveix per difondre la informació entre el nombre més gran possible de persones, amb l’objectiu final de col·laborar en la formació de l’esperit crític d’una ciutadania madura que es qüestioni les coses.

Continua llegint