22_11_2016
Del marxar per créixer a «El viatge de la Muna»
Viure a fora és que el temps es pari en una banda del món i s’acceleri en una altra. No és l’efecte dels jet lags ni de les diferències horàries. És un temps subjectiu intern i capriciós que esvalota emocions i modifica prioritats. A qui pertanyem? A on? Els psicòlegs i els sociòlegs ho deuen haver estudiat i en parlarien amb més propietat, però que avorrit seria explicar les intuïcions que et proporciona una vida nova a través d’un titular científic, no?
Continua llegint Del marxar per créixer a «El viatge de la Muna»