Fa quatre anys que Serafín Álvarez treballa amb alumnes de batxillerat artístic amb l’objectiu d’acostar-los a l’art contemporani, posant-los en contacte amb processos de treball professional i fomentant un pensament crític envers la creació artística. Aquest curs, la pandèmia ho ha trastornat tot.
Continua llegint Orbitant en una habitació
Un oasi a la ciutat, bones vistes, arquitectura sorprenent, obres que emocionen… La majoria de comentaris dels visitants sobre la Fundació Joan Miró apel·len a les emocions. Compartir-ho avui en aquest post ens ha semblat una bona manera de fer balanç del 2019.
Continua llegint Un oasi a la ciutat
Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants. Saber analitzar els comentaris dels usuaris permet conèixer millor els diferents públics i mesurar l’impacte dels continguts oferts pel museu.
Aquesta nova aportació al blog és només una mirada poètica, un contrapunt a la freda radiografia d’unes dades i uns indicadors recollits a les sales de la Fundació durant l’estiu del 2018.
Continua llegint Anonimat
Als anys noranta, el crític i comissari francès Nicolas Bourriaud va establir les bases del concepte d’art relacional al seu assaig Esthétique relationnelle (Les presses du réel, 1998). Segons la teoria de Bourriaud, l’obra es presenta «com una “durada” que ha de ser viscuda, com una obertura al diàleg il·limitat».
En aquest context, en què es prioritza la relació del públic amb l’objecte artístic, Jordi J. Clavero, cap del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró, reflexiona sobre el concepte d’obra d’art i la seva constant mutació, lligada a les experiències personals viscudes per cada visitant.
Continua llegint L’objecte perplex