Blog Fundació Joan Miró

23_10_2017

Vicky Benítez

El jardí no existeix, és una il·lusió

Aquests dies, a la Fundació Joan Miró hi creix un jardí diferent, un jardí pensat per l’artista Pep Vidal perquè les abelles i els insectes pol·linitzadors tinguin el seu espai, sense límits ni condicions. Arran d’aquest projecte, Vicky Benítez, graduada en Belles Arts i jardinera de professió, ens ofereix una mirada nostàlgica a un món perdut, desnaturalitzat, en què impera l’artifici dels jardins organitzats sobretot segons criteris estètics. Vicky Benítez reclama la cura del jardí amb l’atenció conscient de qui cuida no el cos sinó l’ànima i reivindica els horts urbans com espais de cohesió social on la naturalesa (humana i no humana) pugui créixer i desenvolupar-se amb llibertat.

Continua llegint

07_09_2017

Jordi J. Clavero

L’objecte perplex

Als anys noranta, el crític i comissari francès Nicolas Bourriaud va establir les bases del concepte d’art relacional al seu assaig Esthétique relationnelle (Les presses du réel, 1998). Segons la teoria de Bourriaud, l’obra es presenta «com una “durada” que ha de ser viscuda, com una obertura al diàleg il·limitat».

En aquest context, en què es prioritza la relació del públic amb l’objecte artístic, Jordi J. Clavero, cap del Departament Educatiu de la Fundació Joan Miró, reflexiona sobre el concepte d’obra d’art i la seva constant mutació, lligada a les experiències personals viscudes per cada visitant.

Continua llegint

26_07_2017

Ivan Pintor Iranzo

The Way We Are Made

Amb motiu de l’exposició The Way Things Do, que commemora a la Fundació Joan Miró el 30è aniversari del film The Way Things Go de Fischli i Weiss, Ivan Pintor explora les connexions que el llegendari film del duo suís i les obres dels joves artistes de la mostra estableixen amb la tradició del còmic i del cinema.

Ivan Pintor és doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i especialista en cinema comparat, narrativa audiovisual i història del còmic. Al seu article, Pintor investiga com la reacció en cadena, l’etern moviment o la complexitat tecnològica han estat abordats des de les vinyetes de Rube Goldberg o el setmanari TBO fins a l’slapstick o el cinema de ciència-ficció.

Continua llegint

14_07_2017

Anna Fabra Raduà

Art per a les properes generacions

El LACMA (Los Angeles County Museum of Art) és un cas d’estudi de museu que s’ha obert al públic jove i a la comunitat local i que ha prioritzat l’experimentació i l’aprenentatge col·lectiu. El seu programa Arts for NexGen ha tingut un fort impacte en un entorn socialment molt divers.

Anna Fabra, gestora cultural, fundraiser i consultora independent, s’ha sentit especialment atreta per aquest cas. Viu a Los Angeles i és visitant habitual del museu. Més enllà de l’experiència com a usuària, ha volgut aprofundir en les raons de l’èxit del projecte i plantejar-se com es podria traslladar una experiència similar al context barceloní.

Continua llegint

15_06_2017

Dolors R. Roig

À toute épreuve i l’art del llenguatge

Amb motiu de l’exposició Éluard, Cramer, Miró – «À toute épreuve», més que un llibre, Dolors R. Roig s’endinsa en el procés de creació del llibre de Joan Miró fet a partir del recull de poemes de Paul Éluard i explica com Miró va més enllà de la il·lustració i com la col·laboració artística dóna lloc a nous poemes. Mentre repassa aquesta aventura creativa, el seu article planteja com es fonen els imaginaris d’Éluard i Miró.

Dolors R. Roig és doctora en Història de l’Art i especialista en art modern i contemporani. És responsable de recerca i del programa artístic a la Galeria Mayoral i treballa com a professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya, on ha participat en el MOOC Joan Miró: An Artist Who Defined a Century i en el postgrau d’Estudis Mironians.

Continua llegint

26_05_2017

Antoni Hervàs

La festa espacial

L’artista Antoni Hervàs va rebre l’encàrrec de la Fundació Joan Miró de preparar una jornada familiar al voltant de l’autogestió, amb motiu de l’exposició amb el mateix títol comissariada per Antonio Ortega, que repassa les pràctiques artístiques do-it-yourself, des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Hervàs explica el procés de concepció i creació de «La festa espacial» i els vincles de l’activitat amb les pràctiques artístiques autogestionades, des de la idea original fins a la vivència de la jornada amb els participants. La Fundació està desenvolupant una línia d’activitats per a les famílies ideades per artistes i aquesta és una de les experiències més recents.

Continua llegint

05_05_2017

Ester Ramos

L’estel matinal vola als Estats Units per reunir-se amb la resta de Constel·lacions

L’estel matinal és una de les 23 Constel·lacions que Miró va pintar entre el 1940 i el 1941, mogut per un desig d’evasió de la realitat just després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Aquest conjunt de peces formen una visió idealitzada d’un món d’éssers celestes. Des de la seva creació, s’han exposat quasi al complet en tres ocasions a Nova York. Ara, Acquavella Galleries ha aconseguit aplegar la sèrie pràcticament íntegra a l’exposició Miró: Constellations, oberta del 20 d’abril al 26 de maig del 2017. Ester Ramos, historiadora de l’art i ajudant de conservació de la Fundació, parla de la reunió de les Constel·lacions com un fet històric i relata la importància d’aquesta sèrie en la vida i l’obra de Miró.

Continua llegint

19_04_2017

Cloe Masotta

Una cita amb Joan Brossa

El vestíbul de la Fundació, dedicat a la fotografia amateur, acull l’exposició de Joaquim Gomis Brossa a la Ricarda i prepara la mostra D’un píxel un poema, de Cloe Masotta, en el marc de l’Epicentre Brossa, un programa d’activitats al voltant de la figura i l’obra de Joan Brossa, poeta i artista plàstic que va transformar la cultura catalana contemporània.

Cloe Masotta, professora, crítica cinematogràfica i programadora de cinema per a museus i centres culturals, ha desenvolupat un procés d’investigació sobre Joan Brossa al Programa d’Estudis Independents del MACBA. Al blog de la Fundació explica la seva immersió en l’univers de Brossa i relata com una successió de casualitats el fet que el poeta hagi passat a formar part de la seva vida.

Continua llegint