Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
13_02_2021

Les cartes que va jugar Miró

Els museus acullen i exposen la cara més coneguda dels artistes, les obres; però en aquesta tasca de difusió a vegades passen desapercebudes anècdotes que només la casualitat o la tenacitat d’una actitud curiosa i analítica aconsegueixen desvelar. Pedro Azara, arquitecte i professor d’Estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ens descobreix una faceta de la personalitat de Miró, de la seva manera de ser i de fer amb els seus amics, a través de la coherència i la contundència d’un gest. 

Continua llegint Les cartes que va jugar Miró
18_01_2021

De la nova normalitat a la nova realitat

Al llarg del confinament i de la «nova normalitat», hem pogut explorar nous escenaris per a l’art i per a les relacions. Hem subvertit els límits entre l’esfera pública i la privada, entre l’àmbit analògic i el virtual, entre l’exposició i la reivindicació. A partir de la crisi generada per la pandèmia, Amadeu Carbó, escriptor, educador social i activista, explora les possibilitats de nous espais més democratitzats i més democratitzadors per a la cultura i l’art.

Continua llegint De la nova normalitat a la nova realitat
21_12_2020

La Miró a l’abast de tothom

La covid-19 ha originat, més enllà de la crisi sanitària, una sacsejada en els àmbits socioeconòmic i cultural que ha obligat a fer-se preguntes sobre la viabilitat de molts projectes i a prendre decisions necessàries per afrontar els reptes del futur.

La invasió continuada de recursos i continguts als canals digitals no ha fet més que precipitar una tendència anunciada: la dilució dels límits entre l’espai domèstic i l’espai públic. Els companys de feina o de classe han entrat a casa a través de les pantalles, i les propostes d’oci i d’aprenentatge s’han expandit més enllà dels espais físics habituals. Els museus, centres d’art, auditoris o teatres no en són una excepció: els espais d’intervenció cultural, tot i estar tancats, s’han obert del tot i ens han mostrat les entranyes. El repte, ara, serà oferir un valor diferencial entre els espais presencials i els canals digitals.

Continua llegint La Miró a l’abast de tothom
02_11_2020

Si es tingués més en compte el pensament femení

En el marc de l’exposició No em sents de Nalini Malani, nominada recentment al Global Fine Arts Award 2020, la Fundació Joan Miró vol expandir el pensament i la sensibilitat social i política de l’artista al nostre context actual.

Les biografies que vénen a continuació, adaptades per l’editor i escriptor Francisco Llorca, corresponen a dones o col·lectius que, amb el seu compromís o activisme, han contribuït a crear consciència en altres persones, comunitats o en la societat.

Continua llegint Si es tingués més en compte el pensament femení
15_10_2020

Responsabilitat cívica de l’artista

Joan Miró va ser un artista compromès amb el seu temps i el seu país, tal i com va demostrar en aquest discurs amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

El mateix Miró parla d’una «actitud humana» innata en l’artista que l’uneix a la societat amb una responsabilitat cívica i l’obliga a crear amb una voluntat de «servei als homes». Com a mostra d’aquesta reivindicació, Miró va crear nombrosos cartells al llarg de la seva vida amb la intenció que la seva veu fos una veu comunitària. Al carrer, els seus cartells es van convertir en acció pública i van desbordar els límits de l’autoria per convertir-se en demostracions d’implicació social.

Alguns d’aquests cartells, que sintetitzen causes o projectes amb què Miró es va implicar, ens serveixen ara per il·lustrar el seu discurs de l’any 1979. Tant els cartells com el discurs han estat font d’inspiració per al taller «Quines són les teves causes?», organitzat per la Fundació Joan Miró en el marc de la Biennal de pensament.

Continua llegint Responsabilitat cívica de l’artista
29_09_2020

De Miró a Barcelona / De Barcelona a Miró

Si quan arribeu a l’aeroport de Barcelona mireu amb sorpresa el gran mural de Miró; si quan passegeu per l’Eixample topeu amb la grandesa de Dona i ocell i penseu que Miró, inspirat per Gaudí, s’ha confabulat per fer-vos mirar el cel; si quan baixeu capficats per la Rambla trepitgeu un mosaic que us distreu dels vostres pensaments; si quan pugeu a Montjuïc i veieu la silueta de la Fundació sentiu que alguna cosa s’equilibra i encaixa en el vostre interior, si us passa tot això, és que potser la llavor de la generositat de Miró comença a donar els seus fruits.

Continua llegint De Miró a Barcelona / De Barcelona a Miró
23_07_2020

Orbitant en una habitació

Fa quatre anys que Serafín Álvarez treballa amb alumnes de batxillerat artístic amb l’objectiu d’acostar-los a l’art contemporani, posant-los en contacte amb processos de treball professional i fomentant un pensament crític envers la creació artística. Aquest curs, la pandèmia ho ha trastornat tot.

Continua llegint Orbitant en una habitació
23_06_2020

El llenguatge de l’invisible

En plena incertesa, el mite ens permet indagar l’incomprensible, ens permet aturar el temps, observar el món des d’una perspectiva nova, i des d’aquesta atemporalitat intenta donar forma a l’invisible. En aquest article, Michael Gadish, artista i narrador, coincidint amb la reobertura de la Fundació Joan Miró i amb la presentació al públic de l’exposició de Nalini Malani, ens acosta al concepte del mite a través de la tradició índia. Michael Gadish combina la recerca sobre el sànscrit i l’hebreu, la mitologia, la religió i l’art, i des del 2015 organitza performances sobre històries sagrades de l’Índia. 

Continua llegint El llenguatge de l’invisible
Back to top