Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró
Categoria:

Miró

27_05_2021

Rue Blomet: un espai per a la poesia

Miró somiava amb un gran taller. Tots els artistes, alguna vegada, han somiat amb un gran taller, un espai creatiu que els permeti bastir el seu microcosmos personalíssim. Coincidint amb l’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi, que explora la convivència i les afinitats entre artistes que comparteixen espai, hem volgut recordar com va ser un dels primer tallers de Miró, al París dels anys vint, al número 45 de la Rue Blomet.

Continua llegint Rue Blomet: un espai per a la poesia
16_03_2021

L’Arxiu de la Fundació Joan Miró: consciència i responsabilitat d’un llegat

Coincidint amb la presentació a la Fundació de l’exposició Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936), publiquem aquesta entrevista a Teresa Montaner, cap de Col·leccions i responsable de l’Arxiu de la Fundació Joan Miró.

Continua llegint L’Arxiu de la Fundació Joan Miró: consciència i responsabilitat d’un llegat
13_02_2021

Les cartes que va jugar Miró

Els museus acullen i exposen la cara més coneguda dels artistes, les obres; però en aquesta tasca de difusió a vegades passen desapercebudes anècdotes que només la casualitat o la tenacitat d’una actitud curiosa i analítica aconsegueixen desvelar. Pedro Azara, arquitecte i professor d’Estètica a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, ens descobreix una faceta de la personalitat de Miró, de la seva manera de ser i de fer amb els seus amics, a través de la coherència i la contundència d’un gest. 

Continua llegint Les cartes que va jugar Miró
15_10_2020

Responsabilitat cívica de l’artista

Joan Miró va ser un artista compromès amb el seu temps i el seu país, tal i com va demostrar en aquest discurs amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2 d’octubre de 1979.

El mateix Miró parla d’una «actitud humana» innata en l’artista que l’uneix a la societat amb una responsabilitat cívica i l’obliga a crear amb una voluntat de «servei als homes». Com a mostra d’aquesta reivindicació, Miró va crear nombrosos cartells al llarg de la seva vida amb la intenció que la seva veu fos una veu comunitària. Al carrer, els seus cartells es van convertir en acció pública i van desbordar els límits de l’autoria per convertir-se en demostracions d’implicació social.

Alguns d’aquests cartells, que sintetitzen causes o projectes amb què Miró es va implicar, ens serveixen ara per il·lustrar el seu discurs de l’any 1979. Tant els cartells com el discurs han estat font d’inspiració per al taller «Quines són les teves causes?», organitzat per la Fundació Joan Miró en el marc de la Biennal de pensament.

Continua llegint Responsabilitat cívica de l’artista
18_02_2020

Mont-roig, la comprensió del paisatge

Mont-roig és un petit poble situat al Camp de Tarragona que esdevé decisiu per a la trajectòria artística i vital de Joan Miró. En aquest text, Elena Escolar, conservadora de la Fundació, descriu a càmera lenta Mont-roig, l’església i el poble, una obra pintada el 1919 i presentada a la secció especial d’art català del XIII Salon d’Automne, a París, la tardor del 1920, aviat farà cent anys. L’assimilació i comprensió del paisatge i de la terra de Mont-roig és cabdal per a entendre l’univers intangible de Joan Miró.

Continua llegint Mont-roig, la comprensió del paisatge
03_12_2019

El compromís per la defensa de les llibertats i de la identitat catalana

Joan Miró va mostrar el seu compromís social i cultural a través de la seva producció de cartells. Ell considerava que la creació artística havia d’anar vinculada a la responsabilitat cívica.

Mercè Sabartés forma part de l’equip de Comunicació de la Fundació Joan Miró i és postgraduada en Estudis Mironians (UOC). En aquest article s’endinsa en la faceta reivindicativa de Miró i explica com, per a l’artista, la seva veu era inseparable del seu compromís amb la comunitat.

 

Continua llegint El compromís per la defensa de les llibertats i de la identitat catalana
23_10_2019

Cavalls i automòbils

L’any 1918, Joan Miró va pintar un retrat del seu amic Heribert Casany. Berta Jardí rescata de l’oblit el personatge d’Heribert a la seva novel·la L’home del barret (Univers, 2019) i desvela la història que s’amaga darrere el quadre.

Per al blog de la Fundació, l’autora ens descobreix el periple extraordinari que va fer el quadre, des que el va pintar Miró fins a exposar-se al Kimbell Art Museum de Fort Worth (Texas). El viatge de l’obra, envoltat de cavalls i automòbils, està misteriosament connectat amb la vida del personatge retratat.

Continua llegint Cavalls i automòbils
28_05_2019

ORIM

Aquest mes de maig es compleixen cinquanta anys de l’exposició Miró Otro al COAC, la primera exposició de tesi organitzada sobre l’obra de Joan Miró que evidenciava el caràcter reivindicatiu de la seva obra.

En aquest article, recuperem un text de Cristian Cirici que vam publicar fa anys a la secció «Traços» de la revista electrònica Carnet i que relata la gènesi del projecte.

Continua llegint ORIM
30_04_2019

Crònica il·lustrada del Tapís de la Fundació

Pedro Strukelj, argentí-mexicà instal·lat a Barcelona, és il·lustrador, arquitecte i gestor cultural. Es defineix com un cronista d’experiències culturals. Aquesta crònica és el seu relat com a testimoni del procés de treball de conservació preventiva del Tapís de la Fundació portat a terme recentment. La seva paleta és un mapa de colors que ens remet a una geografia llunyana, la de les seves arrels llatinoamericanes, que, com Miró, ens connecten amb un món de respecte profund per la tradició artesanal.

Continua llegint Crònica il·lustrada del Tapís de la Fundació
19_12_2018

Ceci est la couleur de mes rêves

Susana Carnicero és llicenciada en Belles Arts i ha cursat el postgrau d’Estudis Mironians. La seva fascinació pel color com a matèria és el punt de partida d’una descripció personal i subjectiva en què una taca de blau sobre un fons blanc la porta a fer un recorregut pel simbolisme d’aquest color a través de diferents autors.

Continua llegint Ceci est la couleur de mes rêves
10_10_2018

Anonimat

Cada vegada més els museus i centres d’art escolten l’opinió dels visitants. Saber analitzar els comentaris dels usuaris permet conèixer millor els diferents públics i mesurar l’impacte dels continguts oferts pel museu.

Aquesta nova aportació al blog és només una mirada poètica, un contrapunt a la freda radiografia d’unes dades i uns indicadors recollits a les sales de la Fundació durant l’estiu del 2018.

Continua llegint Anonimat
12_06_2018

La masia de Mont-roig. Filosofia i religió de Joan Miró

Des de la tradició filosòfica, Arnau Puig reflexiona sobre el concepte de realitat i la transformació que en fa Miró a través de la seva subjectivitat. Mont-roig és nucli i escenari d’aquest acte gairebé místic de transformació de la realitat en poesia.

Arnau Puig és crític d’art, especialista en sociologia, llicenciat en Filosofia, fundador del grup artístic Dau al Set i col·laborador habitual de diverses revistes d’art. I gran coneixedor de l’obra de Joan Miró.

Continua llegint La masia de Mont-roig. Filosofia i religió de Joan Miró
05_04_2018

«He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró

El Mont-roig de Miró són les arrels i els seus vincles amb la terra i amb la senzillesa de les coses quotidianes. Mont-roig és símbol i és realitat, és íntim i universal i és el punt de partida de totes les coses.

Amb motiu de l’obertura del Mas Miró, la casa pairal on l’artista passà molts estius, Elena Juncosa, historiadora i directora de la Fundació Mas Miró, ens situa —amb una sensibilitat molt pròxima a l’artista— en l’atemporalitat inalterable d’aquest paisatge emocional de Joan Miró.

Continua llegint «He mirat, simplement.» Mont-roig, el paisatge de Miró
24_01_2018

Miró com a tornaveu

Coincidint amb la recent publicació del llibre Miró & Music, de Joan Punyet Miró (Ed. Alrevés, 2017), el poeta i agitador cultural Eduard Escoffet explora l’estreta vinculació que Joan Miró va establir amb la música i amb els seus «esperits homòlegs» en altres camps creatius. En un recorregut sentimental que comença amb el cartell, obra de Miró, de la mítica actuació de John Cage i Merce Cunningham a Sitges el 1966 i viatja fins a les Nits de Música de la Fundació, Escoffet ens apropa al llegat de l’artista, «un llegat que és actitud, obertura i diàleg amb el present».

Continua llegint Miró com a tornaveu
20_12_2017

La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.

Rosa Maria Malet se’n va. Al setembre el Patronat de la Fundació va nomenar Marko Daniel nou director de la Fundació Joan Miró. El comiat que la Fundació va dedicar el mes de juliol passat a qui ha estat directora de la institució els últims 37 anys no era el comiat a un càrrec, sinó a una persona, a la Rosa Maria, al seu tarannà, a una manera de fer i de ser. Molts mitjans i molts periodistes li han dedicat espais i entrevistes aquests últims mesos. Isidre Estévez, periodista amic i persona molt vinculada des de sempre a la Fundació, ha pogut conversar amb ella d’una manera molt propera.

Continua llegint La Malet se’n va, però la Rosa Maria es queda. Un adéu amb matisos.
15_06_2017

À toute épreuve i l’art del llenguatge

Amb motiu de l’exposició Éluard, Cramer, Miró – «À toute épreuve», més que un llibre, Dolors R. Roig s’endinsa en el procés de creació del llibre de Joan Miró fet a partir del recull de poemes de Paul Éluard i explica com Miró va més enllà de la il·lustració i com la col·laboració artística dóna lloc a nous poemes. Mentre repassa aquesta aventura creativa, el seu article planteja com es fonen els imaginaris d’Éluard i Miró.

Dolors R. Roig és doctora en Història de l’Art i especialista en art modern i contemporani. És responsable de recerca i del programa artístic a la Galeria Mayoral i treballa com a professora col·laboradora a la Universitat Oberta de Catalunya, on ha participat en el MOOC Joan Miró: An Artist Who Defined a Century i en el postgrau d’Estudis Mironians.

Continua llegint À toute épreuve i l’art del llenguatge
05_05_2017

L’estel matinal vola als Estats Units per reunir-se amb la resta de Constel·lacions

L’estel matinal és una de les 23 Constel·lacions que Miró va pintar entre el 1940 i el 1941, mogut per un desig d’evasió de la realitat just després de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Aquest conjunt de peces formen una visió idealitzada d’un món d’éssers celestes. Des de la seva creació, s’han exposat quasi al complet en tres ocasions a Nova York. Ara, Acquavella Galleries ha aconseguit aplegar la sèrie pràcticament íntegra a l’exposició Miró: Constellations, oberta del 20 d’abril al 26 de maig del 2017. Ester Ramos, historiadora de l’art i ajudant de conservació de la Fundació, parla de la reunió de les Constel·lacions com un fet històric i relata la importància d’aquesta sèrie en la vida i l’obra de Miró.

Continua llegint L’estel matinal vola als Estats Units per reunir-se amb la resta de Constel·lacions
07_12_2016

L’erotisme dels objectes

Als anys trenta, assemblages, construccions i collages fets amb materials poc convencionals condueixen Miró cap a l’obra tridimensional. La forta atracció per l’objecte és un primer pas per a la construcció d’imatges poètiques o dramàticament violents, i un camí de subversió artística cap a la transformació de l’objecte en escultura.

 

Continua llegint L’erotisme dels objectes
07_11_2016

Miró, Viquipedista

Miró no parlava de pintura, perquè deia que no interessava. Per ell la pintura era un mitjà d’expressió de l’esperit, que és l’únic que ha d’interessar. Al meu entendre, la Viquipèdia —com a enciclopèdia— és també només una eina, una eina que em serveix per difondre la informació entre el nombre més gran possible de persones, amb l’objectiu final de col·laborar en la formació de l’esperit crític d’una ciutadania madura que es qüestioni les coses.

Continua llegint Miró, Viquipedista
03_11_2016

Un bocí de fil pot desfermar un món

«Un bocí de fil pot desfermar un món», deia Miró per expressar que una taca, un esquitx, un punt en un paper podien desencadenar tot un univers creatiu.

Al blog que inaugurem avui, voldríem també que un concepte fos el punt de partida per anar més enllà i obrir nous temes que enriqueixin i complementin els continguts originaris.

Continua llegint Un bocí de fil pot desfermar un món
Back to top