El passat 30 de novembre ens deixava l’arquitecte i urbanista català Oriol Bohigas, president de la Fundació Joan Miró entre els anys 1981 i 1988. Recuperem l’article de la revista Carnet número 2 de la Fundació, en el qual Bohigas mostrava la seva visió sobre la figura de Josep Lluís Sert i la influència que va tenir en l’arquitectura moderna.
Continua llegint Sert, com a síntesi internacional
L’arquitecta Lina Bo Bardi, a qui la Fundació Joan Miró va dedicar una exposició sobre la seva forta connexió amb el dibuix, concebia els seus projectes com espais accessibles per a tothom, plens de natura i de vida. Les seves aquarel·les d’escenes urbanes també són plenes de vida quotidiana, com la peça que il·lustra l’atmosfera de la Praça Getulio Vargas de Rio de Janeiro l’any 1946. Amanda Bassa es capbussa en aquesta imatge i en els sons que l’acompanyaven a l’exposició per crear un text literari que juga amb els mons paral·lels de dins i de fora de l’aquarel·la.
Continua llegint Praça Getulio Vargas
Aquest mes de maig es compleixen cinquanta anys de l’exposició Miró Otro al COAC, la primera exposició de tesi organitzada sobre l’obra de Joan Miró que evidenciava el caràcter reivindicatiu de la seva obra.
En aquest article, recuperem un text de Cristian Cirici que vam publicar fa anys a la secció «Traços» de la revista electrònica Carnet i que relata la gènesi del projecte.
Continua llegint ORIM
Lina Bo Bardi dibuixa és una exposició que posa en valor el profund sentiment de connexió que l’arquitecta va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. En l’article següent, Olga Subirós, arquitecta i comissària d’exposicions, ens proposa acostar-nos al treball de Lina Bo Bardi a través del seus records.
Continua llegint Pedra, paper i circ
Parlar d’arquitectura és parlar d’espais i volums, d’elements constructius i de llum. Però com es dibuixa la llum?, es pregunta Cristina Masanés en aquest article, que —sense ànim de desvelar-ne la metàfora— ens relata un passeig íntim i poètic per les geometries de la Fundació Joan Miró i altres edificis de l’arquitecte Josep Lluís Sert.
Cristina Masanés, formada en filosofia, ha col·laborat amb diversos mitjans i centres d’art i treballa com a periodista freelance, documentalista i comissària d’exposicions.
Continua llegint «Che bella voce». L’arquitectura, la veu i la parla
Des dels esbossos de Le Corbusier per a un monumental museu-zigurat a Ginebra (Mundaneum, 1929) fins als plans urbanístics de ciutats com Nova York als anys vint, les formes mesopotàmiques han calat en la cultura visual i arquitectònica occidental moderna.
En el marc de l’exposició Sumer i el paradigma modern, l’arqueòloga i investigadora Maria Gabriella Micale indaga com l’arquitectura del segle XX es nodreix dels dibuixos dels pioners de l’arqueologia, reinterpretant i recomponent l’arquitectura del Pròxim Orient antic en el disseny d’edificis moderns.
Continua llegint El llegat de l’arquitectura mesopotàmica en l’espiral de la reproducció d’imatges