Correspondències culturals

L’art en el llibre

Com ens ho recorden Ingo F. Walther i Norbert Wolf, els manuscrits il·luminats medievals, amb la seva riquesa cromàtica i la precisió de detalls, amb el que en podríem dir la seva gran majestuositat i noblesa, susciten una fascinació creixent en l’observador d’avui. Aquests últims quinze anys, importants exposicions de peces d’aquestes a ciutats com ara Nova York, Londres, Viena, Milà i Heidelberg han atret centenars de milers de visitants.

Codex Aureus de Lorsch. CristianChirita, Wikimedia Commons.

Els seus mateixos títols ja són ben evocadors: els Evangelis de la coronació d’Aquisgrà, el Saltiri d’Utrecht, el Sacramentari de Berthold, el Tractat de la caça de Frederic II i Les molt delicioses hores del Duc de Berry en són alguns dels més destacats. L’editorial Taschen els ha dedicat no fa gaire un volum complet i recomanable, Códices ilustres. Los manuscritos iluminados más bellos del mundo. Desde 400 a 1600, a cura dels esmentats Walther i Wolf, en el qual podem contemplar amb gran detall el virtuosisme dels miniaturistes i il·luminadors d’escenes tant sagrades com també de cort o de la vida quotidiana, que reflecteixen i completen el que expliquen els textos. De totes aquestes obres arrenca el concepte de llibre il·lustrat, que es manté, ple de matisos diferents, fins als nostres dies.

  Novel·la romàntica, Santiago Rusiñol, 1894. Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El llibre en l’art

També des de ben antic l’art recrea la imatge de l’objecte llibre. L’antiguitat hel·lènica-romana ja proporciona imatges de persones que llegeixen. Però és sobretot a l’edat mitjana que els llibres passen a ocupar un lloc d’honor en la iconografia. La senyalització dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya que Narcís Comadira ha fet amb el títol de La paraula figurada i el catàleg que recull la seva selecció plasmen perfectament aquest fenomen. Jesucrist en majestat enarborant el Llibre de la Vida a l’absis de la Seu d’Urgell com a símbol del sagrat; sant Mateu escrivint, a l’absis de Pedret; sant Jeroni enmig de llibres i objectes d’escriptura, pintat per Jaume Ferrer… I també el notari lector de Quentin de la Tour, el lector dormilega de Ramon Martí Alsina, el retrat del crític Casellas treballant al seu escriptori a càrrec de Lluís Graner o la noia burgesa que llegeix una novel·la romàntica vora la xemeneia plasmada per Santiago Rusiñol. La imatge del llibre, doncs, és una imatge recurrent en l’art occidental, que la va omplint de sentits diferents al llarg del temps: sentit sagrat, sentit d’individualitat, d’estatus social, d’interessos de gènere, etc.

Maqueta de Parler seul, obra de poemes de Tristan Tzara il·lustrats per Joan Miró. 1948-1950.

Miró, els llibres i l’art

Des del començament del segle XX, l’eclosió de les avantguardes genera un fenomen nou: escriptors i artistes plàstics conviuen en pla d’igualtat en grups que comparteixen una colla de conceptes culturals, i d’aquesta col·laboració sorgeixen uns llibres d’artista que van molt més enllà del concepte tradicional de llibre il·lustrat. Els responsables de l’exposició Joan Miró: arquitectura d’un llibre ens recorden que Miró va il·lustrar poemes, entre d’altres, de Tristan Tzara, Paul Éluard, Joan Brossa i Rafael Alberti, però sobretot ens recorden que l’artista “concebia pintura i poesia com un conjunt indissoluble, i tractà de materialitzar aquesta aspiració mitjançant la bibliofília”. En dibuixos, maquetes o planxes dels seus llibres, en la correspondència amb escriptors i amb editors, en el seu treball també amb obres clàssiques, hi podem percebre aquest esperit de renovació amb què l’artista català, juntament amb alguns contemporanis seus (entre els quals destaca Picasso), havia de renovar de soca-rel les tradicions de l’art en el llibre i el llibre en l’art. El llibre ja no il·lustra el text, sinó que tots dos són creats d’igual a igual; ja no representa ni és representat, ans es proposa com un objecte d’art en si mateix. Les conseqüències d’aquesta nova visió arriben fins als nostres dies.

Sergio Vila-Sanjuán

Comissari de l’Any del Llibre i la Lectura 2005.