Actualment es parla sovint d’inclusió i transformació social. També, i cada vegada més, en l’àmbit artístic. La Fundació Joan Miró, en el marc del programa Art for Change de ”la Caixa”, ha presentat la mostra ssssonoritatssss, resultat d’un projecte fet en col·laboració amb l’artista plàstica Laura Llaneli i dos centres ocupacionals d’Asproseat, una oportunitat magnífica per acostar l’art a un públic real i divers. Núria Plasència, psicòloga i màster en aconsellament, que treballa als centres ocupacionals La Marina i 1981 de la Fundació Asproseat Serveis d’Atenció Diürna, ens explica en primera persona com ha estat aquesta experiència.
Art per a tothom
El dia 7 de febrer inaugurem ssssonoritatssss. Per fi ha arribat el dia. Totes les emocions acumulades les darreres setmanes es concentren en cada un de nosaltres des de primera hora del matí.
El camí fins a arribar a la Miró està ple de mirades inquietes, il·lusionades, i d’algunes bromes que destensen certa agitació que ens anem encomanant. Quan arribem a la recepció pregunto al grup: «Esteu nerviosos?», i el David contesta: «Estem feliços».
Aquesta resposta ens eriça la pell. L’art ens connecta amb l’alegria de viure, ens emociona, desperta i evidencia les capacitats i habilitats de les persones, de totes les persones, també les nostres.
En el transcurs dels sis mesos que ha durat el projecte hem pogut sentir com allò que va començar com la col·laboració d’un grup de persones amb discapacitat amb una artista contemporània —Laura Llaneli— es transformava en un procés creatiu en què tots apreníem, ens nodríem i creàvem des d’un compartir experiències, totes vàlides, totes riques i totes susceptibles de ser incloses.
I aquí topem amb la paraula inclusió. Quantes vegades sentim aquest terme tan indiscutible malgrat la dificultat evident de traslladar-lo de la teoria a la realitat! Si tenim present que l’art, la cultura i l’ensenyament estableixen els fonaments sobre els quals poden experimentar un important desenvolupament valors com la igualtat, la justícia, la tolerància, la llibertat i la inclusió, cal potenciar projectes que acostin aquests pilars a tots els membres d’una comunitat. Només així ens enfortirem com a societat, perquè la cultura, sens dubte, contribueix al benestar, a la cohesió social i al sentiment de pertinença quan té en compte tots els seus membres.
Ssssonoritatssss ja no és tan sols un projecte d’art contemporani sonor, és un model d’aquest enfortiment, perquè ha estat un espai autèntic d’inclusió real on han confluït totes aquestes idees.
Un projecte en el qual l’art s’ha posat a disposició d’un públic real i divers, en el qual no només hem participat com a consumidors, sinó com a creadors, tenint l’oportunitat d’explorar, expressar i exhibir en un context professionalitzat de primer nivell les aportacions i creacions pròpies. I això ens ha fet sentir valuosos, reconeguts i vistos.
Ssssonoritatssss s’ha convertit, inclús, en una paraula que alguns dels participants utilitzen com a indicatiu de pertinença, de complicitat, de sentir-se posseïdor d’una identitat pròpia i competent quan es passeja pels passadissos del centre.
L’art és essencial per a l’expressió humana, i totes les persones tenim dret d’utilitzar els recursos propis i diversos de comunicació per desenvolupar-nos en l’àmbit creatiu tenint accés a mitjans que potenciïn les capacitats. Cal generar propostes i projectes d’accessibilitat no només física —fent que qualsevol persona pugui accedir a qualsevol recurs cultural—, sinó d’accessibilitat global, per a la persona en tota la seva diversitat i complexitat.
Excel·lent article, projecte, treball d’equip i oportunitats per tothom sense fronteres. Gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies a tu pel teu comentari, M.Teresa!
És lamentable que passem cecs per aquesta vida i no ens n’adonem que la felicitat viu en tots nosaltres. Reflexionem.