Què necessiten els artistes per poder treballar en condicions? Un lloc on poder desenvolupar-se sense (massa) limitacions? Una habitació pròpia? Enric Farrés Duran i Xavier Ristol projecten el seu estudi ideal amb unes característiques mig físiques, mig intangibles, per a l’exposició Tallers compartits. Tres casos d’estudi. Una llum, un entorn, un espai mental on hi poden passar tota mena d’encontres fortuïts.
Somio amb un gran taller
A l’epistolari entre Joan Miró i l’arquitecte Josep Lluís Sert descobrim com Miró ‘somiava amb un gran taller’ i que un cop el taller dels seus somnis va estar acabat el pintor va tenir por.
Prenent això com a punt de partida, hem situat l’estudi al centre del nostre projecte i hem començat a plantejar com podria ser l’estudi dels nostres somnis encarregant el projecte a un despatx d’arquitectura. L’arquitecte ens ha parlat de llum, d’aïllaments, de temperatura i de consum energètic. Ha començat a desenvolupar idees en funció del que li dèiem i ha fet una sèrie de representacions que oferim aquí: uns plànols a escala 1/50 on trobem tota mena de detalls, noves obertures, dobles espais, una gotera domesticada, aïllaments pel fred, ventilació, climatització, pernil dolç i un llarg etc.
Exposició Tallers Compartits. Tres casos d’estudi © Fundació Joan Miró. Foto: Oriol Clavera
A nosaltres ens ha calgut fer una maqueta per observar com es mourà la llum en els nostres somnis, com aquesta incidirà en els nostres espais de treball, explicitant que l’estudi és un espai de canvi perpetu, un espai que es veu afectat per l’ombra d’un núvol, per les hores de llum allargassades de finals de primavera o per les llargues tardes de nit a l’hivern. I a través de tota aquesta informació, hem decidit començar a fer reformes.
La primera ha estat en una porta prefabricada d’MDF. Aquesta porta permet entrar, sortir i tancar. És una porta espia en doble direcció, ja que, com sabem, tot sovint la persona que tenim més a prop és la més desconeguda. I si alguna cosa no ens agrada doncs comencem a donar-li forma inconscientment, deformant la nostra percepció, arribant a creure’ns que aquell blanc i blau és donostiarra o aquell blaugrana es de Basilea. Al·lucinacions fetes a mida. El taller com a lloc on formar i deformar, companys inclosos. D’altra banda, com que el pressupost és limitat, hem decidit construir l’infinit. Aquest infinit ens permetrà aïllar qualsevol cosa del seu context, com un espai en transformació constant que genera imatges eternes.
Exposició Tallers Compartits. Tres casos d’estudi © Fundació Joan Miró. Foto: Oriol Clavera
Encara amb l’infinit per resoldre, però, ja que no passa per la porta, hem decidit invertir en un terra, per no tenir fred de peus: un parquet de fusta de roure. Poc, però bo. Una cosa correcta. Finalment només ens queda l’última pregunta, l’última especulació: quines obres farem a l’estudi dels nostres somnis? I tenim por.
Placa a l’estudi d’Enric Farrés Duran i Xavier Ristol, Sala 17 (Eixample, Sabadell)