L’auca és un gènere literari de pretensions humils però molt arrelat a la cultura popular a Catalunya. «Cal trobar la poesia commovedora que hi ha en les coses més humils», deia Miró. Amb motiu del projecte Beehave i coincidint amb la intervenció La Grieta d’Alfonso Borragán, Jordi Sunyer i Oriol Canosa ens proposen La balada del Clot de la Mel, una auca de to informal que reivindica l’apicultura urbana.
Jordi Sunyer (il·lustració) i Oriol Canosa (text) són autors de literatura infantil. Junts han publicat La casa del professor Kürbis (Baula), Apa, et penses que ens ho creurem? (Cruïlla) i EicTu XicMano, el pirata del Delta (Pebre Negre).
La balada del Clot de la Mel
Una tarda, sota el cel,
al davant del Miró Peris
gent de tots dos hemisferis
es reuneixen per fer mel.
En Ramón, que és pastisser
i ha vingut des de La Palma,
remenant els pots amb calma
els explica què han de fer:
–Cal molt sucre i marialluïsa
i glucosa i un foc lent.
Si ho feu tot d’aquesta guisa
no us pot pas quedar dolent.
La Martina i la Victoria
de la Fundació Miró
proven, entre la cridòria,
d’allargar l’explicació:
–Fa molts anys, l’Ajuntament
va prohibir que aquestes bèsties
puguin viure entre la gent
perquè no els causin molèsties.
Diuen que aquest himenòpter
és nociu, malvat i vil,
més molest que l’helicòpter
que té la Guàrdia Civil.
I per això volem fer mel
amb tots els veïns de Barna,
perquè ens sembla que és molt cruel
que no hi pugui haver cap arna.
Però l’Alfonso, que és l’artista
que ha muntat aquell sarau
(tot i que és europeista
i té a Londres el seu cau)
puntualitza que és melassa
i no és mel de veritat
el que hi ha en aquella tassa
que els veïns han fabricat.
–Esperem veure algun dia
les abelles fent zumzeig
pel carrer o algun passeig
o pel mig de la Gran Via.
Però si mana algú tan brusc
que prohibeix que hi hagi abelles
mai tindrem cera de rusc,
tan sols la de les orelles.
Barcelona, març de 2018