L’artista Rosana Antolí va participar al cicle Quan les línies són temps, comissariat per Martí Manen, a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró l’estiu de 2016. A proposta seva, l’exposició es va obrir al diàleg permetent a persones interessades o grups reservar una franja horària per donar una resposta in situ a l’obra de l’artista. Rosana Antolí parla al blog d’aquesta experiència i comparteix un vídeo realitzat per ella mateixa que recopila les intervencions. El proper 26 de gener l’artista presentarà la publicació que recull el conjunt de processos de participació a la seva mostra a l’Espai 13.
Respuestas en una exposición
Durant els mesos de juliol a setembre em van convidar a exposar a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró, dins del cicle Quan les línies són temps, comissariat per Martí Manen. Vaig mirar de respondre a la pregunta de si es pot fer un moviment continu. O si podem allargar un moment que sabem que s’acabarà. I com convivim amb aquesta existencial repetició en el nostre dia a dia i breguem amb aquelles accions que ja sabem per endavant que fracassaran però així i tot s’han de fer.
Com (amb un cos) podem intentar fer un moviment infinit.
Rosana Antolí. Eternal Return of the Same. 10’27’’. HD 1920 x 1080. Barcelona-Londres. 2016
Vaig plantejar tota una exposició en la qual els diferents mitjans formals que utilitzava —la pintura, el dibuix, l’escultura, els vídeos o la performance— fossin part entre tots d’una mateixa coreografia.
Vaig posar a un mateix nivell els objectes, els performers, els visitants, i vaig forçar una mica més el concepte d’«incertesa», fent que els performers no fossin tots triats per mi, sinó que vaig fer una proposta oberta al públic perquè hi participés, ja que vaig veure que aleshores podrien emergir relacions imprevistes.
El llibre que presentaré el dia 26 de gener a la Fundació Joan Miró, Respuestas en una exposición, recull totes les accions performatives que hi van tenir lloc durant la meva exposició, tant les respostes que hi va haver in situ dins de la sala com les que es van donar en streaming. Diferents respostes per a un mateix concepte.
Una de les intencions d’aquesta publicació és recórrer a la tangibilitat per a una cosa que va ser tan efímera com aquelles respostes performatives que es van donar a l’Espai 13. M’interessa poder reflexionar sobre els conceptes de moviment dins del museu, tant de les peces exposades com del ritme expositiu generat.
L’acte de convidar la gent a participar-hi i fer que la mostra sigui també seva fa que es doni un caràcter mai tancat a l’exposició, ja que pot ser constantment revisitada i pensada per altres. L’exposició s’obre a ser una plataforma d’intercanvi i un lloc per a la continuïtat visual del moviment.