Totes les exposicions

Cercador d’exposicions
Mostrant de 37 a 48 de 178 resultats disponibles

Different Trains

El nord-americà Steve Reich, un dels pioners del minimalisme, va compondre el 1988 una peça sobre l’Holocaust jueu. Gairebé trenta anys més tard, aquesta obra videogràfica de Beatriz Caravaggio confereix vida visual a la partitura, interpretada pel Kronos Quartet.

Més informació sobre "Different Trains"

<p>Joan Miró. Gaudí XX, 1979 . Fundació Joan Miró</p>

Miró-Gaudí-Gomis

Miró sempre va manifestar una gran admiració per l’obra de Gaudí, de qui valorava l’esperit de risc i d’improvisació. Tots dos autors entenen la natura com l’origen de les seves creacions.

Aquesta exposició presenta el conjunt de gravats Sèrie Gaudí, amb la qual l’any 1979 Miró ret homenatge a l’arquitecte i una selecció d’escultures de Miró que dialoguen amb les fotografies que Joaquim Gomis va fer de l’arquitectura de Gaudí.

Més informació sobre "Miró-Gaudí-Gomis"

Lina Bo Bardi dibuixa

Aquesta exposició versa sobre el profund sentiment de connexió que l’arquitecta Lina Bo Bardi (1914-1992) va tenir amb el dibuix. Més que una eina de disseny, per ella el dibuix era un mitjà expressiu primordial alimentat per un fort sentit de la curiositat i el dubte. Malgrat que no va defensar mai que fos un llenguatge artístic independent, s’hi va abocar amb intencionalitat artística. Per ella el dibuix era alhora nom i verb, resultat i procés, objecte i relació.

Més informació sobre "Lina Bo Bardi dibuixa"

Alineacions

Un any més, a la Fundació Joan Miró marquem les festes de final d’any amb una proposta artística feta expressament per a l’ocasió. Enguany presentem una peça de Patricia Dauder que sorgeix de la seva investigació sobre fenòmens astronòmics i, en aquest cas concret, sobre l’estel de Nadal.

Més informació sobre "Alineacions"

<p>Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya</p>

Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya

L’exposició Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya ens aproxima a un dels pols més importants de la complexa xarxa internacional del moviment surrealista. La fotògrafa nord-americana Lee Miller i el seu company, l’artista anglès Roland Penrose, van exercir d’ambaixadors de la causa surrealista a territori britànic i també van mantenir una estreta relació amb Joan Miró, qui va tenir un contacte permanent amb l’escena britànica que va culminar, l’any 1964, amb una exposició monogràfica a la Tate Gallery.

Més informació sobre "Lee Miller i el surrealisme a la Gran Bretanya"

<p>Esperanza Urdeix</p>

Mira per aprendre a viure

Esperanza Urdeix és mestra de tècnica Alexander i l’aplica a la seva pràctica fotogràfica. Segons aquesta tècnica ens hauríem de donar el temps per prendre decisions. Per Urdeix l’observació del que l’envolta en la seva vida quotidiana li permet fer aquestes pauses per prendre consciència de com es troba ella mateixa durant un procés de convalescència.

Més informació sobre "Mira per aprendre a viure"

<p>Un monstre que diu la veritat</p>

Un monstre que diu la veritat

Els artistes d’aquest cicle qüestionen i forcen els límits entre les disciplines per reflexionar sobre les dinàmiques de poder que afecten el coneixement. Així, l’art es presenta com un monstre poderós capaç d’assenyalar la flaquesa d’aquests límits; un monstre que diu la veritat o que, si més no, apunta amb el dit a qui la diu.

Més informació sobre "Un monstre que diu la veritat"

Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real

L’exposició de l’artista francoalgerià Kader Attia, guanyador de la darrera edició del Premi Joan Miró, és un recorregut per algunes de les seves obres més destacades dels últims anys, en diàleg amb nous treballs creats per a l’exposició. Seleccionades especialment pel mateix artista, aquestes obres giren entorn de la noció de reparació, una de les principals línies d’investigació d’Attia.

Més informació sobre "Kader Attia. Les cicatrius ens recorden que el nostre passat és real"

<p>Joaquim Gomis. La Ricarda</p>

La Ricarda: dues mirades

Fotografies de Joaquim Gomis i Magels Landet. Joaquim Gomis va fotografiar la Ricarda mentre la construïen. Dècades després, l’escultora Magels Landet va copsar detalls de la casa, ja deshabitada però esdevinguda una llegenda de la modernitat arquitectònica i cultural de la Barcelona dels anys seixanta.

Més informació sobre "La Ricarda: dues mirades"