Arqueologia preventiva presenta un seguit de rutes que porten cap a diferents indrets des d’on s’interpel·la la memòria col·lectiva. Més que investigar sobre el passat, els projectes d’Oriol Vilanova, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano organitzen un seguit de desplaçaments per la capa superficial de la memòria, per les formes que l’exercici d’historiar pren en el temps present.
Es rastregen, així, commemoracions, monuments, arxius, museus, reproduccions i d’altres formes d'expressió amb què la història es disposa, es relata i compareix a l’esfera pública. Descriure la memòria des de la seva epidermis ens permet aproximar-nos al treball topogràfic previ a tota excavació arqueològica, que, en aquest cas serveix per mapar les herències que han arribat fins als nostres dies i que estructuren la nostra relació amb el passat.
En paral·lel, a l’Espai 14-15, ubicat a Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat, el col·lectiu LaFundició estableix un espai de debat amb els agents i les institucions que impulsen dues commemoracions d'actualitat: el Tricentenari 1714 i Bellvitge50. Arqueologia preventiva es planteja, així, com una plataforma que, articulada entorn d'àmbits historiogràfics que difereixen força entre si, té l'objectiu d’ampliar les col·laboracions en el marc d’aquest assaig d’alternatives en matèria de memòria col·lectiva.
Representar un poble lliure de conflictes.
Construir escenes oficials de la cultura popular.
Elements folklòrics que remeten a un passat ancestral i d'altres que al·ludeixen a la modernitat.
En alguns atributs, les ideologies col·lideixen.
Desplaçar les activitats de l'Espai 13 a un altre entorn sociocultural.
Obrir un nou espai de la Fundació Joan Miró en un bloc de Bellvitge.
Acoblar dues celebracions contrastades per eixamplar el debat sobre la memòria col·lectiva: el Tricentenari 1714 - 2014 i el cinquantenari de la construcció de Bellvitge, 1965 - 2015.
Demolir un edifici de formigó a cops de mall. Forjar la grandesa de la còpia. El turista és un intèrpret en constant estat de sospita, a la recerca de signes que certifiquin la seva experiència com a autèntica. Cal que el relat sigui fiable.
Canviar les places de nom.
Traslladar els monuments.
Fer, de persones que no es dediquen a l'esport, atletes olímpics.
La història canvia quan les institucions ho autoritzen.
L'aparició d'objectes del passat a l'espai públic està subjecta a la burocràcia.
L'ús d'eines mnemotècniques per representar el temps. Mapes mentals que condicionen la comprensió del temps com un element lineal i progressiu; altres que l'aborden com si es tractés d’un monstre.
